Itinerari per Sant Pol de Mar

Podem començar la passejada pel ‘Parc del Litoral’ i més concretament pel passeig de can Villar que pren el nom  d’una antiga masia medieval ‘Can Villar de Grau’ que encara conserva algun noble vestigi de l’antigor, com una finestra i un rellotge de sol a la façana. El passeig  vorejat per centenaris plàtans era l’antiga carretera per on passaven els seus carros travessant la riera cap a la vila els terrassans que venien de ‘per munt’, de conrear maduixes i hortalisses tan preuades per la cuina santpolenca.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Sortirem del parc o bé pel pont de ferro a l’esquerra que és l’antic pont abans de canviar-lo de banda per on passava el tren  o bé travessant el pont de fusta per sobre de la riera de la banda dreta. Des d’aquet pont obtindreu una magnífica vista de les cases vora la riera, el campanar de l’església parroquialsota l'advocació de Sant Jaume,  d’estil gòtic del segle XVI  i que té de campanar una de les característiques torres de defensa, iles esplèndides cases de la cantonada Riera i Consolat de Mar.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Continuarem pel mateix carrer, nom de ressonàncies medievals ja que era el codi marítim que des del s. XIII Catalunya reglava les lleis de la mar.  A pocs metres i en el número 9  trobarem un edifici emblemàtic. És la Fundació Pere Coromines, notable polític i pare del lingüista Joan Coromines, dedicada als Estudis Filosòfics, Històrics i d’Investigació científica que conserva la biblioteca familiar. Eren estiuejants il·lustres del poble.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Anirem fins a la plaça de la Vila núm. 1, l’Ajuntament del poble, on podem contemplar l’obra pictòrica del petit Museu. En sortir fixem-nos en una petita placa a la paret a l’entrada dels Serveis Tècnics i que la vila dedica a Enric Morera, músic i compositor de El nostre cant, que és com l’himne del poble, amb la música  d’Ignasi Iglesias, tots dos molt vinculats a la vila.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Davant nostre,  fent cantonada,  tenim l’anomenada Torre de la Plaça, construïda el 1919 per l’arquitecte santpolenc Ignasi Mas Morell, l’arquitecte de molts edificis modernistes del poble.. A l’esquerra i enfilant el carrer  del mateix nom arribarem per l’esquerra a la placeta Francesc Moragas. Davant, en un edifici amb porxada, La Caixa.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Si volem anar fins a l’església parroquial pujarem per les escales amb les baranes verdes típiques del poble de la serralleria Rovira i ens enfilarem per un racó ombrívol i acollidor fins a arribar-hi. També podem anar-hi pel carrer Abat Deàs. Tot just pujant, a la nostra esquerra veurem  els darreres de la Fundació Pere Coromines, i continuant ens aturarem a contemplar sota d’una esponerosa olivera el petit monòlit dedicat al santpolenc il·lustre Josep Deàs, abat de Montserrat i la seva casa nadiua. Podem  observar-ne els detalls de les finestres, cortinetes i si hi ha sort i és capvespre, en alguna finestreta lateral hi haurà un llum encès per guaitar-hi l’interior.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Reculem fins a tornar al carrer de Consolat de Mar. Badem el carreró i les típiques cases de l’esquerra i podem aturar-nos a fer una pausa de cara al mar en el restaurant El Molí en el núm. 43. Continuarem pel mateix carrer que desemboca a la placeta dels “quatre cantons” o de Jaume Roig, un jove santpolenc assassinat per ser seminarista.

         Ja som al centre de la vila. Si hem vingut del carrer Consolat tenim enfront nostre la casa pairal del doctor Josep Marquès, que va ser metge titular del poble des del 1890 on avui viuen alguns dels seus descendents.

Itinerari per Sant Pol de Mar

I enfilem a la dreta el carrer Nou, el centre comercial més important. En aquest carrer hi han viscut o hi han estiuejat al llarg dels anys personatges il·lustres com Josep Maria Tarridas, músic i compositor, reconegut sobretot pel ‘pasodoble Islas Canarias’ o el dramaturg Ignasi Iglesias, autor entre altres obres de La barca nova, inspirada en els parlar dels pescadors de Sant Pol. També el compositor i músic Amadeu Vives, molt conegut perquè va posar música a L’emigrant, lletra de mossèn Cinto Verdaguer.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Ens fixarem en alguna casa d’estil modernista que resta en el número 22, can Mas Noguera, com consta en la placa de la façana.

En arribar al final tenim dues opcions, una és anar pel costerut carrer Pujada de Sant Pau per poder gaudir de la magnífica vista de Sant Pol des del pedrís. I si girem a l’esquerra i pujant les escales ens enfilarem a la joia de la vila, l’ermita que resta de l’antic monestir del s. XI, Sant Pau. D’aquí li ve el nom del poble, Sant Pol en el català medieval, igual que  de Santa Paula prové Santa Pola de la costa valenciana.

Itinerari per Sant Pol de Mar

L’altra opció és que un cop hem arribat al final del Carrer Nou, girarem a la dreta pel carrer Ferrocarril, travessem la via amb atenció i passarem per l’avinguda del doctor Furest  o passeig de la Punta. A l’esquerra una placeta amb un monòlit dedicat al compositor sardanista Tarridas i  l’acollidor racó sota l’ombra de les moreres una font dedicada al doctor Furest. Aquest metge era santpolenc i entre  les  moltes i extraordinàries idees se li deu la iniciativa de la construcció del balneari de Vichy Catalán. Per això també va intentar  construir un hotel que fos solarium per als estiuejants a la banda alta i nord del poble on avui hi ha el barri conegut per L’Hotel.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Al final del passeig trobarem diversos miradors i a l’arribar a l’últim, el més gran, hi ha l’antic costum que perdura de dir anem a tocar ferro perquè ens porti sort.

A tocar d’aquest mirador hi ha la placeta i al bell mig trobarem una escultura de ferro dedicada a un amant de Sant Pol, Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 1938.

Reculem pel passeig i encara si som curiosos hi podem trobar alguna torre d’estil  modernista en el número 8.    En arribar al pas de les vies passegem per l’andana i gairebé al final a la dreta trobarem les reixes del jardí del Restaurant Sant Pau i al fons a la planta baixa la cuina on veurem els diligents operaris amb impol·luts davantals blancs que preparen els famosos plats de Carme Ruscalleda.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Just a l’altre costat de la via no ens pot passar desapercebuda  l’última casa dels pescadors pintada de color verd. En aquesta caseta  s’hi guarda la famosa maquinilla o la màquina que va servir durant més de 75 anys per varar cap a mar les barques dels pescadors. Si tenim sort, podem aconseguir que la confraria de pescadors ens obri el petit museu i podrem gaudir l’últim tresor d’aquesta platja dels pescadors.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Encara no hem acabat la nostra passejada. Al final de l’andana entrem per l’estret Passatge del Mar i ens tornem a trobar a la plaça dels “quatre cantons”. Hem de fer un últim esforç i pujar els graons que ens duen a Can Canaleta, i pujant uns quants graons més som al carrer de Manzanillo, nom de ciutat cubana com el nom d’altres travessies d’aquest mateix carrer, l’Havana o el paral·lel del que som, Santa Clara. La tria d’aquests noms de ciutats  cubanes, com algunes de  les cases que veurem o hem vist són degudes a la nostàlgia que van sentir alguns santpolencs quan van tornar de Cuba després de “fer les amèriques”. En aquest carrer de Santa Clara en el número 2  trobarem un altre edifici emblemàtic, d’estil modernista construït l’any 1910, les Escoles del poble, obra d’Ignasi Mas.

Itinerari per Sant Pol de Mar

I com que tornem al carrer de Manzanillo, millor que no hàgim de menester entrar a la Farmàcia , però sí que per fi al costat tindrem el nostre premi,  la Pastisseria Sauleda . Si se’ns ha fet tard i preguntem ‘Quina hora és?’ Qui millor ens la darà / feinejant a l’obrador / de can Sauleda serà /  el gran pastisser Vador, si és que tenim la sort de trobar-l’hi.

La Rosa i en Liso

A uns 50 metres avall, a la dreta trobarem El Rellotge de Sant Pol. En una petita torreta, construïda el 1987, hi ha gravades serigrafiades  dues esferes amb groc i amb números romans, però com que no està encarades de cara al sol ni tenen les busques per senyalar les hores podrem tornar a fer la pregunta tradicional de Sant Pol, quina hora és? Ara bé, dins del local de l’ Administración de Lotería del Estado  la Rosa Nualart ens pot portar la sort si li comprem un número com aquell de l’any 2005 quan va caure la grossa sencera del Nen en aquesta Adiminstració.

Itinerari per Sant Pol de Mar

Ja ben servits i endolcits per la Pastisseria Sauleda,  agafem forces per girar a l’esquerra  i  acabarem el carrer on  comença la baixada del carrer abat Deàs. Serem al pla de les palmeres, les poques que resten perquè el morrut no ha pogut escapçar-les i que són nostàlgia de les plantades pels indianos. Contemplem alguns nobles edificis amb els jardins al davant i en el núm. 30 a l’esquerra, en trobarem un d’estil modernista amb  predomini del color blau, del mateix arquitecte que ha deixat la seva petja en el poble, Mas Morell, construït  l’any 1920, conegut com Can Planiol, un cognom santpolenc dels que també van “fer les amèriques”, a Cuba concretament. Aixequem el cap i fixem-nos en un detall, l’escut de Cuba que ho corrobora.

Itinerari per Sant Pol de Mar

I ja som al cap de la llarga passejada per Sant Pol, però només n’hem fet un tast. I tornem al Parc Litoral per agafar el nostre vehicle o si ens ve més de gust podem també agafar el tren, però que no sigui, si pot ser, l’últim diumenge de setembre perquè el jovent ens acomiadarà amb bombo

i platerets seguint la tradició de la‘despedida del domingueru’, ja que  volem tornar a repetir per visitar Sant Pol a tot hora..

                           

 

                                       Text de. Lluís Cabruja